Actualitat

17 agost de 2014

Espècies de riu: La llúdriga europea (Lutra Lutra)

La llúdriga europea (Lutra Lutra) es un mamífer de la família dels mustèlids, habita a gran part dels rius catalans i actualment no està en perill d'extinció, tot i que durant molt anys havia patit una greu regressió en els nostres rius que posava en perill la seva subsistència.
Ullals i urpes de la llúdriga

Habitat de la llúdriga: Viu en caus a prop dels rius o dins la mateixa llera, sobretot en rius, estanys o llacs amb aigües netes i no contaminades, es un animal bioindicador, es a dir, la seva presència en un riu es un clar símptoma de la qualitat de l'aigua, ja que en cas de contaminació la llúdriga no la trobaríem, motiu pel que fa uns anys endarrere la seva presència era molt escassa i gràcies a la recuperació de la qualitat de les aigües la llúdriga ha anat ampliant el seu territori tornant a poblar la majoria dels rius catalans. Actualment no te depredadors naturals es la reina del riu, només la contaminació o altres factors ambientals, o l'excés de presència humana, son els seus principals perills. Es un animal bastant territorial quan ja te un cau fix, però quan busca un cau o parella pot recórrer grans distàncies riu amunt o abaix.

Alimentació de la llúdriga: Es un animal carnívor, la seva dieta principalment es a base de peix, com truites de riu, tot i que no descarta altres aliments com granotes, crancs o petits mamífers, en alguns llocs la coneixen com a "llop de riu", ja que es poder l'animal més gros i amb més voracitat en aquest tipus d'hàbitat (a Catalunya), els seus depredadors naturals son el llop i l'os, poc habituals als nostres rius. La bona qualitat de l'aigua fa que la truita estigui present a moltes rieres i rius i al ser la seva dieta principal l'expansió o disminució de les dues espècies va força lligada.

Descripció física de la llúdriga: Es un animal gran que pot assolir una mida de 70 centímetres a una mica més d'un metre, els mascles sempre més grans que les femelles. Poden pesar fins a 11 quilos i viure uns 15 anys al medi natural. Tenen una cua llarga i forta que utilitzen com a timó quan estan a l'aigua. Tenen una dentadura forta amb ullals, la seva pell es impermeable i gruixuda, les seves extremitats tenen unes urpes fortes però amb membranes entre els dits pròpies dels animals amfibis, que els permeten nadar fins a 12 quilòmetres per hora i tenir una gran mobilitat dins de l'aigua, utilitzen la cua com a timó. Dins dels animals amfibis, la llúdriga es dels que es troba més còmode a l'aigua que a terra ferma, pot realitzar immersions de 4 o 5 minuts i està molt aclimatada a fer vida a l'aigua.
On està la llúdriga?

La llúdriga us saluda !

Comportament social de la llúdriga: Al contrari del que es pensa, la llúdriga no es un animal gaire social, si no més aviat bastant individual, excepte en el seu paper maternal. Les cries surten del cau a partir del tercer o quart mes i estan amb la mare fins que fan un any, època en que es poden veure en grup, llavors a l'any s'independitzen i busquen nous territoris i una parella amb qui poder reproduir-se de nou. Quan observem un grup de llúdrigues doncs, es segur que es una parella reproductora o una mare amb els seus fills.
Àrea de distribució de de la llúdriga europea (Font: Wikipedia)

Cria i reproducció: Tot i que poden criar tot l'any, es més habitual que ho facin a la primavera, la gestació dura dos mesos, després donaran a llum entre 1 i 3 cries habitualment, que neixen cegues i sense dents. Al mes de vida comencen a obrir els ulls i els van sortint dents, dels 4 mesos a l'any sortiran del cau amb la mare que els ensenyarà com sobreviure, nedar i caçar, fins que s'independitzen a l'any.

Petjada davantera i petjades posteriors (més juntes)
Observació a la natura: Certament la seva presència es bona i no està en perill d'extinció actualment, però es un animal nocturn, esquívol i que de dia dorm al seu cau, a més de que sol viure en llocs allunyats dels humans i en zones de riu amb força vegetació i bastant inaccessibles on pot fer el cau i amagar-se lluny dels humans, sempre a zones d'aigües netes. De dia només delaten la seva presència els excrements i alguna petjada al fang, de matinada o al capvespre a una distància prudencial per no delatar la nostre presència serà el millor moment per poder observar-les, de nit també, però no us hi veureu, a no se que compteu amb equips especials de visió i/o foto nocturna. Tampoc es estrany que de dia aparegui puntualment o la trobem nedant, però es nit quan la llúdriga està plenament activa.

Us deixo un petit vídeo de la llúdriga





Llegir sencer ...

8 agost de 2014

Capvespre a l'Estartit en caiac de mar


Capvespre a l'Estartit, amenaça de pluja que no va arribar, mar com un plat, sense barques ni banyistes, el mar es nostre !!

Molt bona jornada bon rotllo i mar immillorable !

En Javi progressa, la Paqui s'estrena, en David torna a filmar a estones, i la Joseta te pendent bolcar el dia que menys s'ho esperi, (tinc memòria !)
 
No hi ha crònica, les fotos i el vídeo parlen per si sols, la propera setmana penso repetir i allargar la jornada ;-)


















El vídeo !



I al final ?




Llegir sencer ...

3 agost de 2014

Matí estelat a Portlligat i les illes del Cap de Creus

Primer dissabte d'Agost, em conviden a Cadaqués que hi ha una "sortida especial", en principi tots els dissabtes els companys de l'Escola d'en Mar fan sortides pel Cap de Creus en Caiac, sempre amb bon ambienti en un entorn idíl·lic, però si et diuen que a més es "especial", motiu de més per anar-hi !

Quan vaig enfilar el Pani i vaig començar a baixar direcció Cadaqués, el temps era núvol i gris, vent lleuger, ja s'ensumava que podia ser un dia magnífic o que acabéssim xops com ànecs, finalment el dia es va mantenir ennuvolat amb el sol apareguen tímidament algunes estones, i refrescat per una Tramuntana suau.

A les 8 ja gairebé hi era i la puntualitat em va permetre fer algunes fotos:

Badia de Cadaqués amb la illa de Escucurucut

 
L'Illa de messina, vista des de la costa amb un sol tímid.
A quarts de deu fins a les 10 picades van arribant els companys, la puntualitat de l'Escola d'en Mar es el seu punt feble, però un abans i uns més tard tots van aterrant !

Ancora i cadenat, el rovell indiquen que porten molt temps a l'aigua.
L'Escola d'en Mar preparant els caiacs, al fons la casa d'en Dalí.

Tots preparats anem sortint xino xano, sortim per Ses Boquelles i encarem directes cap a Messina cap a l'illa més gran de un grup de deu, que està a 1 quilòmetre de Portlligat mar endins. En arribar una costa escarpada esculpida i esmolada pels temporals ens fa desembarcar uns aquí i uns més enllà, una mica com podem. 







Alguns es van estimar més veure l''esdeveniment des de l'aigua:

Vista des de dalt de Messina

Mentre uns van posant l'estelada a lloc, aprofito per fer una panoràmica de Cadaqués i Portlligat des de mar:


Tot a punt per una foto de grup, primera illa Estelada !

(Foto de l'Eduard)
Foto amb l'Eduard !


Veler gaudint de la Tramuntana, el primer a gaudir de Messina estelada i cofolla !
Després d'estelar Messina jo vaig anar tornant cap a Portlligat ja que havia d'anar a Port de la Selva i estar al migdia a Girona, els companys van anar a estelar més illes podeu veure la crònica de l'Eduard Marquès a 


No podia faltar un petit vídeo, visca Catalunya !



Llegir sencer ...

28 juliol de 2014

En caiac de mar de l'Estartit a Cala Pedrosa vorejant la costa del Montgrí

Dissabte 26/07/2014, a les 8 ens trobem a la platja gran en Miquel, en Javi, en David i jo. En Miquel i en Javi son novells i ens acompanyen per aprendre i agafar experiència, i ahir es van endur una bona dosi d'experiència !

Entrem a l'aigua a quarts de nou, sense vent, sense onades, el mar estava com una bassa d'oli, sortim resseguint la línia de la costa i voltant el port direcció el molinet, passat el port en Miquel clava malament la pala perd l'equilibri i bolca, m'acosto l'hi buido el caiac i l'ajudo a pujar, en 2 minuts solucionat i ell que s'ho agafa a broma i diu que ja va fresc, com ha de ser !

L'Estartit pel passeig del Molinet esculls i un freu petit
Continuem pel passeig del molinet, ells una mica més allunyats i jo que m'encanta passar entre pedres fregant la costa tot el que puc i esquivant els esculls, arribant al molinet tots quatre passem pel petit freu, giro cap a l'esquerra i novament entre pedres, passant cap de la barra i direcció a cala calella. Entrem A tots els racons que trobem gaudint de la costa, a estones amb un relleu suau i els pins a prop de mar, però gran part del trajecte amb abruptes penya-segats i grans parets de roca calcària
que ens donen ombra i refugi del vent mentre naveguem, orografia trencada això si per algunes coves i alguna illa petita.

Passem la Punta Salines, últim refugi de la tramuntana, direcció el cap d'Otrera, seguim sense gota de vent i només un imperceptible mar de fons ens acompanya, però es una navegació plàcida i tranquil·la, al sobrepassar el cap d'Otrera el mar està 
Comencen les cales i racons de l'Estartit
 

una mica mogut es habitual en aquesta punta però dura una trentena de metres i ja girem cap a l'esquerra per anar cap al rec de la sardina i cala pedrosa, flanquegem la illa pedrosa per entrar a la cala amb aigües transparents, fons amb prats de posidònia i petits còdols, on desembarquem a esmorzar. Arribats a aquest punt només hem trobat algun vaixell de submarinistes i poca cosa més, la cala es tota nostre !

Sortint de Cala Calella a l'Estartit
Estem prop d'una horeta, esmorzem, arriben excursionistes a peu, xerrem, arriba una barca, ens banyem, més barques, fem algunes pràctiques d'esquimotatge.... i ja sembla la rambla, ens han envaït per terra i per mar, així que decidim anar refent el camí de tornada.




Passant la punta de les Salines en kayak (l'Estartit)
Només sortir de la cala a la mateixa illa pedrosa observem que el mar de fons ara es més important, trencant amb força contra les pedres, però si naveguem una mica lluny de les pedres no ha de ser cap problema, i així ho fem. Anem tornar cap a l'Estartit i els comento que quan sobrepassem Salines el mar de fons de Nord es torna imperceptible i que no s'amoïnin, naveguem en grup i ens podem assistir els uns als altres. A mida que avancem el mar va a pitjor, entre el cap
Qui te calor, que es mulli !
d'Oltrera i la punta Salines les onades creixen de tamany sobrepassant el metre tot sovint, el pitjor es que no es un mar de fons de Nord si no que bé creuat amb tendència Nord/Est i ens enganxa de costat, seguim sense incidents fins que justament davant punta salines i amb un mar molt creuat tenim la primera bolcada. Fem un, dos i fins a tres rescats assistits, en David ja ho te molt per ma i jo estic a prop controlant que no vagin contra les pedres i mirant de reüll a
En Miquel i en Javi que s'inicien al kayak !
l'altre company. 

Finalment podem continuar direcció el molinet, els comento que passem per fora i mantinguem la distància de les roques, allà ens trobem una quinzena de caiacs de la rosa dels vents que tenen treballs a navegar, i un d'ells xoca contra un company i l'aixeca provocant novament bolcar i company a l'aigua, aquest cop la cosa es perillosa ja que estem a uns 10 

Cala Pedrosa, tota nostre, el regal per matinar !
metres de la punta del molinet i el mar trenca amb mala llet i ens empeny cap a les pedres, així que vam haver de fer un remolcat d'emergència per allunyar al company i al caiac de les pedres fins a poder fer un reembarcament amb més seguretat. 

Continuem fins a la platja ja sense més incidències, un cop allà sentim el xiulet del socorrista que ens vol veure al canal de caiacs i fora de la zona de bany, cosa
Prats de posidònia? Cada cop n'hi ha menys :-(
que fem, tot i que jo sempre intento entrar i sortir per una riera que hi ha que es una zona prohibida al bany i que hauria d'estar abalisada, però que sembla que ni els socorristes ni l'ajuntament en saben res al respecte. Fem alguna pràctica d'esquimotatge i juguem una mica però estem rebentats així que pleguem i ens anem a hidratar amb una cervesa ben freda que ens l'hem guanyat !


Revisant la web www.meteoestartit.com el meteoròleg de l'Estartit Josep Pascual explica que dissabte el mar de fons era de tramuntana, però que hi havia un corrent de Garbí dels més forts de l'any de uns 2 quilòmetres/hora, així que el "ball de bastons" que hi havia entre el molinet i punta salines era un creuament entre el mar de fons de tramuntana i la mica de marinada combinada amb el corrent de Garbí, que provocava aquelles onades creuades, a considerar per altres dies tot i que es un fenomen estrany que mai havia trobat allà.

Us deixo un vídeo amb la resta de fotos i algun fragment de vídeo






Llegir sencer ...

23 juliol de 2014

Brico kayak, detalls que milloren el kayak i es pot fer un mateix ! Nanses de porteig i suport per flotador de pala

Vaig anar a comprar corda i gomes per refer la línia de vida i les gomes de coberta del kayak, fins aquí res nou, però volia millorar un parell de coses que han millorat després del canvi, així que ho explico per a qui li pugui servir.

El primer, important, no compreu cordill i goma dels "xinos", amb l'aigua de mar i el sol durarien 3 o 4 sortides, agafeu material bo a una botiga especialitzada (jo ho vaig comprar a Kayaking Costa Brava).

Estava fart de sentir el soroll de les nanses de porteig de davant i darrera, anant amb cotxe o navegant sempre cops amunt i avall, així que vaig afegir dos gomes que les mantenen enganxades a coberta, i quan has de menester les nanses la goma s'estira i llavors es la corda la que fa força.


 Ara navegant o en cotxe, cops zero ! La goma la vaig deixa una mica ample i sobresurten 2 o 3 centímetres i després un nus, de manera que te un mínim joc i si les estires queda enganxat a coberta i si aixeques la nansa per carregar el kayak la goma s'estira i es la corda la que fa força.

_____________________________________________________
 El segon bricolatge el tenia al cap feia temps, al Capella costa molt pujar per darrera o pel costat, però si falla l'esquimotatge, has de pujar igualment no?

Llavors tinc un coixí inflable de fer la migdiada, com diria en Marc, que també es conegut com a flotador de pala. Inflem el flotador ben col·locat a un extrem de la pala i l'altre extrem de la pala l'ancorem a la part de darrera del kayak, però no trobava la posició on ancorar-lo i que estigues perpendicular al kayak i sense moure per permetre el reembarcament segur inclús amb onades o vent. Solucionat !

Vaig fer un triangle de goma, just darrera la banyera i en paral·lel a la línia de vida.

Així poso la pala i queda ancorada per 3 punts com a mínim, no es mou ni es desplaça gens.


Si la fulla es llarga, podem utilitzar la línia de vida de l'altre costat, ancorant així per 4 punts.
Vaig provar aquest sistema dissabte passat, la pala queda en perpendicular al kayak formant una T perfecte i permet el reembarcament, a més el flotador de pala proporciona un sustent important que em permetria inclús posar-me de peu tranquil·lament. El proper dia us penjaré una foto del muntatge simulant un auto rescat i de peu !!








Llegir sencer ...

22 juliol de 2014

Test i anàlisi de kayak de mar: Sipre Murano Evolution

Dissabte vaig provar el kayak Sipre Murano Evolution d'en Carles, amb molt bona impressió per la confiança que inspira i la seva manera de navegar suau i fiable des del primer moment. 
Fitxa tècnica del fabricant:
En Carles amb el Sipre Murano a la cova de la sal.
  • Fabricant: Sipre (Portugal)
  • Model: Murano Evolution
  • Material: Kevlar-Carboni 
(disponible en 4 materials diferents)
  • Pes: 16 kgs
(entre 13~21 segons material escollit)
  • Eslora: 523 cms
  • Mànega: 54 cms
  • Opció: Timó integrat
Primera impressió:

Es un kayak molt lleuger de transportar, el compost del material kevlar-carboni el fa resistent però al mateix temps molt lleuger. Visualment es molt lineal, de forma clàssica amb un rocker una mica aixecat al davant i una part posterior baixa per facilitar l'esquimotatge i no oferir resistència al vent. Els acabats son bons, el seient es confortable, la estètica atractiva i el millor de tot es un timó integrat al casc, que gairebé ni es veu.

Provant a l'aigua, estabilitat primària:


Sorprèn i molt la estabilitat primària, un kayak de 54 cms de màniga amb una estabilitat primària estàtica molt bona, començant a palejar agafa velocitat ràpid i llisca molt bé sobre l'aigua, es nota la diferència amb un de compost plàstic per un millor lliscament i suavitat al navegar. Amb onades petites el rocker les encara sense cap problema sense que es trenquin ni ens mullem, puja lleugerament i les travessa molt suaument, les onades petites laterals ni es noten i no afecten a la bona estabilitat, transmet seguretat i dona confiança, es el que més em va sorprendre amb una mànega estreta com la seva.


Tres tipus de timons que podem trobar a kayaks de mar
El timó més habitual es l'extern plegable (dreta), amb l'inconvenient de que cal fer memòria per pujar-lo quan anem a desembarcar. A l'esquerra observem dos tipus de timons integrats al casc, no fa falta plegar-los segueixen la mateixa línia del cas i no sobresurten, però el del Sipre Murano està molt ben integrat es del mateix color que el cas i si no et fixes passa desapercebut del tot, està molt ben trobat. Es comanda amb un pedal a sobre el reposapeus.

Provant la secundaria:

Un cop comprovada l'estabilitat principal intento fer alguns recolzaments, proves de timó de popa amb la pala i escorant cap als costats buscant els límits, amb la bona estabilitat primària que tenia vaig pensar ara bé quan aniràs a l'aigua, però novament em va sorprendre ja que l'estabilitat secundaria es molt bona, permet escorar bastant sense comprometre l'estabilitat i amb un recolzament suau recuperes ràpidament la posició, te un comportament molt noble el fas anar per on vols i no te cops amagats, seguretat i confiança en tot moment.

Provant la estabilitat secundària, respon molt bé i te un comportament noble.



Conclussió: Es un bon kayak de mar, amb un sistema constructiu que et permet escollir diferents materials (fibra, carboni, etc..) per escollir el pes i el preu final, de disseny molt estudiat i navegació còmode i fiable, bona estabilitat primària i secundaria i fàcil de fer anar sense gaire nivell. Els dos compartiments rodons (davant i darrera la banyera) així com el compartiment oval posterior donen una capacitat de càrrega més que acceptable i el fan apte per travesses d'alguns dies, les xarxes de càrrega exteriors i la línia de vida son correctes i les tapes dels compartiments obren i tanquen amb facilitat i eviten l'entrada d'aigua en cas de bolcar. Com es lògic l'interior esta separat en diferents compartiments aïllats entre ells.

Si tens aquest kayak, o l'has provat i vols afegir algun comentari o crítica, benvingut !

Llegir sencer ...