Actualitat

28 juliol de 2014

En caiac de mar de l'Estartit a Cala Pedrosa vorejant la costa del Montgrí

Dissabte 26/07/2014, a les 8 ens trobem a la platja gran en Miquel, en Javi, en David i jo. En Miquel i en Javi son novells i ens acompanyen per aprendre i agafar experiència, i ahir es van endur una bona dosi d'experiència !

Entrem a l'aigua a quarts de nou, sense vent, sense onades, el mar estava com una bassa d'oli, sortim resseguint la línia de la costa i voltant el port direcció el molinet, passat el port en Miquel clava malament la pala perd l'equilibri i bolca, m'acosto l'hi buido el caiac i l'ajudo a pujar, en 2 minuts solucionat i ell que s'ho agafa a broma i diu que ja va fresc, com ha de ser !

L'Estartit pel passeig del Molinet esculls i un freu petit
Continuem pel passeig del molinet, ells una mica més allunyats i jo que m'encanta passar entre pedres fregant la costa tot el que puc i esquivant els esculls, arribant al molinet tots quatre passem pel petit freu, giro cap a l'esquerra i novament entre pedres, passant cap de la barra i direcció a cala calella. Entrem A tots els racons que trobem gaudint de la costa, a estones amb un relleu suau i els pins a prop de mar, però gran part del trajecte amb abruptes penya-segats i grans parets de roca calcària
que ens donen ombra i refugi del vent mentre naveguem, orografia trencada això si per algunes coves i alguna illa petita.

Passem la Punta Salines, últim refugi de la tramuntana, direcció el cap d'Otrera, seguim sense gota de vent i només un imperceptible mar de fons ens acompanya, però es una navegació plàcida i tranquil·la, al sobrepassar el cap d'Otrera el mar està 
Comencen les cales i racons de l'Estartit
 

una mica mogut es habitual en aquesta punta però dura una trentena de metres i ja girem cap a l'esquerra per anar cap al rec de la sardina i cala pedrosa, flanquegem la illa pedrosa per entrar a la cala amb aigües transparents, fons amb prats de posidònia i petits còdols, on desembarquem a esmorzar. Arribats a aquest punt només hem trobat algun vaixell de submarinistes i poca cosa més, la cala es tota nostre !

Sortint de Cala Calella a l'Estartit
Estem prop d'una horeta, esmorzem, arriben excursionistes a peu, xerrem, arriba una barca, ens banyem, més barques, fem algunes pràctiques d'esquimotatge.... i ja sembla la rambla, ens han envaït per terra i per mar, així que decidim anar refent el camí de tornada.




Passant la punta de les Salines en kayak (l'Estartit)
Només sortir de la cala a la mateixa illa pedrosa observem que el mar de fons ara es més important, trencant amb força contra les pedres, però si naveguem una mica lluny de les pedres no ha de ser cap problema, i així ho fem. Anem tornar cap a l'Estartit i els comento que quan sobrepassem Salines el mar de fons de Nord es torna imperceptible i que no s'amoïnin, naveguem en grup i ens podem assistir els uns als altres. A mida que avancem el mar va a pitjor, entre el cap
Qui te calor, que es mulli !
d'Oltrera i la punta Salines les onades creixen de tamany sobrepassant el metre tot sovint, el pitjor es que no es un mar de fons de Nord si no que bé creuat amb tendència Nord/Est i ens enganxa de costat, seguim sense incidents fins que justament davant punta salines i amb un mar molt creuat tenim la primera bolcada. Fem un, dos i fins a tres rescats assistits, en David ja ho te molt per ma i jo estic a prop controlant que no vagin contra les pedres i mirant de reüll a
En Miquel i en Javi que s'inicien al kayak !
l'altre company. 

Finalment podem continuar direcció el molinet, els comento que passem per fora i mantinguem la distància de les roques, allà ens trobem una quinzena de caiacs de la rosa dels vents que tenen treballs a navegar, i un d'ells xoca contra un company i l'aixeca provocant novament bolcar i company a l'aigua, aquest cop la cosa es perillosa ja que estem a uns 10 

Cala Pedrosa, tota nostre, el regal per matinar !
metres de la punta del molinet i el mar trenca amb mala llet i ens empeny cap a les pedres, així que vam haver de fer un remolcat d'emergència per allunyar al company i al caiac de les pedres fins a poder fer un reembarcament amb més seguretat. 

Continuem fins a la platja ja sense més incidències, un cop allà sentim el xiulet del socorrista que ens vol veure al canal de caiacs i fora de la zona de bany, cosa
Prats de posidònia? Cada cop n'hi ha menys :-(
que fem, tot i que jo sempre intento entrar i sortir per una riera que hi ha que es una zona prohibida al bany i que hauria d'estar abalisada, però que sembla que ni els socorristes ni l'ajuntament en saben res al respecte. Fem alguna pràctica d'esquimotatge i juguem una mica però estem rebentats així que pleguem i ens anem a hidratar amb una cervesa ben freda que ens l'hem guanyat !


Revisant la web www.meteoestartit.com el meteoròleg de l'Estartit Josep Pascual explica que dissabte el mar de fons era de tramuntana, però que hi havia un corrent de Garbí dels més forts de l'any de uns 2 quilòmetres/hora, així que el "ball de bastons" que hi havia entre el molinet i punta salines era un creuament entre el mar de fons de tramuntana i la mica de marinada combinada amb el corrent de Garbí, que provocava aquelles onades creuades, a considerar per altres dies tot i que es un fenomen estrany que mai havia trobat allà.

Us deixo un vídeo amb la resta de fotos i algun fragment de vídeo






Llegir sencer ...

23 juliol de 2014

Brico kayak, detalls que milloren el kayak i es pot fer un mateix ! Nanses de porteig i suport per flotador de pala

Vaig anar a comprar corda i gomes per refer la línia de vida i les gomes de coberta del kayak, fins aquí res nou, però volia millorar un parell de coses que han millorat després del canvi, així que ho explico per a qui li pugui servir.

El primer, important, no compreu cordill i goma dels "xinos", amb l'aigua de mar i el sol durarien 3 o 4 sortides, agafeu material bo a una botiga especialitzada (jo ho vaig comprar a Kayaking Costa Brava).

Estava fart de sentir el soroll de les nanses de porteig de davant i darrera, anant amb cotxe o navegant sempre cops amunt i avall, així que vaig afegir dos gomes que les mantenen enganxades a coberta, i quan has de menester les nanses la goma s'estira i llavors es la corda la que fa força.


 Ara navegant o en cotxe, cops zero ! La goma la vaig deixa una mica ample i sobresurten 2 o 3 centímetres i després un nus, de manera que te un mínim joc i si les estires queda enganxat a coberta i si aixeques la nansa per carregar el kayak la goma s'estira i es la corda la que fa força.

_____________________________________________________
 El segon bricolatge el tenia al cap feia temps, al Capella costa molt pujar per darrera o pel costat, però si falla l'esquimotatge, has de pujar igualment no?

Llavors tinc un coixí inflable de fer la migdiada, com diria en Marc, que també es conegut com a flotador de pala. Inflem el flotador ben col·locat a un extrem de la pala i l'altre extrem de la pala l'ancorem a la part de darrera del kayak, però no trobava la posició on ancorar-lo i que estigues perpendicular al kayak i sense moure per permetre el reembarcament segur inclús amb onades o vent. Solucionat !

Vaig fer un triangle de goma, just darrera la banyera i en paral·lel a la línia de vida.

Així poso la pala i queda ancorada per 3 punts com a mínim, no es mou ni es desplaça gens.


Si la fulla es llarga, podem utilitzar la línia de vida de l'altre costat, ancorant així per 4 punts.
Vaig provar aquest sistema dissabte passat, la pala queda en perpendicular al kayak formant una T perfecte i permet el reembarcament, a més el flotador de pala proporciona un sustent important que em permetria inclús posar-me de peu tranquil·lament. El proper dia us penjaré una foto del muntatge simulant un auto rescat i de peu !!








Llegir sencer ...

22 juliol de 2014

Test i anàlisi de kayak de mar: Sipre Murano Evolution

Dissabte vaig provar el kayak Sipre Murano Evolution d'en Carles, amb molt bona impressió per la confiança que inspira i la seva manera de navegar suau i fiable des del primer moment. 
Fitxa tècnica del fabricant:
En Carles amb el Sipre Murano a la cova de la sal.
  • Fabricant: Sipre (Portugal)
  • Model: Murano Evolution
  • Material: Kevlar-Carboni 
(disponible en 4 materials diferents)
  • Pes: 16 kgs
(entre 13~21 segons material escollit)
  • Eslora: 523 cms
  • Mànega: 54 cms
  • Opció: Timó integrat
Primera impressió:

Es un kayak molt lleuger de transportar, el compost del material kevlar-carboni el fa resistent però al mateix temps molt lleuger. Visualment es molt lineal, de forma clàssica amb un rocker una mica aixecat al davant i una part posterior baixa per facilitar l'esquimotatge i no oferir resistència al vent. Els acabats son bons, el seient es confortable, la estètica atractiva i el millor de tot es un timó integrat al casc, que gairebé ni es veu.

Provant a l'aigua, estabilitat primària:


Sorprèn i molt la estabilitat primària, un kayak de 54 cms de màniga amb una estabilitat primària estàtica molt bona, començant a palejar agafa velocitat ràpid i llisca molt bé sobre l'aigua, es nota la diferència amb un de compost plàstic per un millor lliscament i suavitat al navegar. Amb onades petites el rocker les encara sense cap problema sense que es trenquin ni ens mullem, puja lleugerament i les travessa molt suaument, les onades petites laterals ni es noten i no afecten a la bona estabilitat, transmet seguretat i dona confiança, es el que més em va sorprendre amb una mànega estreta com la seva.


Tres tipus de timons que podem trobar a kayaks de mar
El timó més habitual es l'extern plegable (dreta), amb l'inconvenient de que cal fer memòria per pujar-lo quan anem a desembarcar. A l'esquerra observem dos tipus de timons integrats al casc, no fa falta plegar-los segueixen la mateixa línia del cas i no sobresurten, però el del Sipre Murano està molt ben integrat es del mateix color que el cas i si no et fixes passa desapercebut del tot, està molt ben trobat. Es comanda amb un pedal a sobre el reposapeus.

Provant la secundaria:

Un cop comprovada l'estabilitat principal intento fer alguns recolzaments, proves de timó de popa amb la pala i escorant cap als costats buscant els límits, amb la bona estabilitat primària que tenia vaig pensar ara bé quan aniràs a l'aigua, però novament em va sorprendre ja que l'estabilitat secundaria es molt bona, permet escorar bastant sense comprometre l'estabilitat i amb un recolzament suau recuperes ràpidament la posició, te un comportament molt noble el fas anar per on vols i no te cops amagats, seguretat i confiança en tot moment.

Provant la estabilitat secundària, respon molt bé i te un comportament noble.



Conclussió: Es un bon kayak de mar, amb un sistema constructiu que et permet escollir diferents materials (fibra, carboni, etc..) per escollir el pes i el preu final, de disseny molt estudiat i navegació còmode i fiable, bona estabilitat primària i secundaria i fàcil de fer anar sense gaire nivell. Els dos compartiments rodons (davant i darrera la banyera) així com el compartiment oval posterior donen una capacitat de càrrega més que acceptable i el fan apte per travesses d'alguns dies, les xarxes de càrrega exteriors i la línia de vida son correctes i les tapes dels compartiments obren i tanquen amb facilitat i eviten l'entrada d'aigua en cas de bolcar. Com es lògic l'interior esta separat en diferents compartiments aïllats entre ells.

Si tens aquest kayak, o l'has provat i vols afegir algun comentari o crítica, benvingut !

Llegir sencer ...

21 juliol de 2014

Accidents a mar, reflexió sobre com navegar en kayak de mar amb un mínim de seguretat.

La costa del Montgrí i la reserva de les illes medes atrauen cada any a milers de submarinistes i practicants de apnea i snorkel, i malauradament avui hi ha hagut un accident quan dos submarinistes van entrar a una cova, un a mort i l'altre ha sobreviscut en una cambra d'aire i ha estat rescatat amb una hipotèrmia greu després d'estar 20 hores a l'aigua reclòs dintre una cavitat on hi havia oxigen que l'ha permès sobreviure fins que els GEAS de la Guardia Civil l'han pogut rescatat.

Per desgracia aquests accidents, per les causes que siguin i que no analitzaré, son molt pocs estadísticament, degut a que son moltes les immersions que es practiquen (entre 150.000 i 250.000 a la Costa Brava cada any), però només amb que hi hagi 8 o 10 accidents ja serveix per que casi cada setmana durant els mesos d'estiu hi hagi una mena d'alarma social en els mitjans de comunicació i es parli una mica més del compte.

Cada cop que passa un accident a mar, em fa reflexionar, jo no practico el submarinisme però si esporàdicament l'esnorkel els mesos càlids, i casi cada setmana el kayak, tot l'any. Cada cop observo que es un esport que guanya molts adeptes, que tot i que no ens submergim, estem igualment a un medi hostil, el mar, on les onades, els corrents i sobretot el vent, ens poden jugar males passades, però sobretot el desconeixement del medi i de les nostres pròpies possibilitats, es el nostre veritable enemic, es a dir, nosaltres, així que avui he reflexionat sobre aquest accident, intentant extrapolar-lo al mon del kayak, si algú aguanta la lectura sencera i la reflexió l'hi serveix, ja em sentiré satisfet, però crec que es una lectura interessant per tots aquells que s'inicien o que tenen intenció de fer-ho, o simplement, pels que volen llogar per fer una travessa o excursió, que puguin fer-ho amb un mínim de coneixement.

Antecedents: 
Ja porto casi 4 anys en el mon del kayak, com tot, evolucionant, canviant de kayak, aprenent cada cop més, navegant en grup o en solitari, però tot i portar aquest temps encara em considero un novell, amb coneixements, però un novell. En se més que alguns, però en se menys que molts altres, ja que sempre pots aprendre coses noves i millorar. 

A mida que vas aprenent més, veus el comportament teu i dels altres, veus errors, imprudències, negligències o simplement, incidents que es podien haver evitat i que sortosament no van acabar en accident de miracle, però a cada sortida aprens coses noves o millores les que ja coneixies, guanyant en confiança i seguretat.

Com començar:

Necessites un kayak, una pala i una armilla salvavides (obligatòria per llei), si el kayak es del tipus obert (autobuidable), els taps mai s'han de posar per garantir una correcte evacuació de l'aigua, si el kayak es tancat necessitaràs a més un cobrebanyera, que sempre hauries de portar encara que faci calor, ja que impedeix l'entrada d'aigua en cas d'onatge. No entraré en detalls del material seria massa extens, es de suposar que abans de comprar i/o llogar t'has assessorat una mica per comprar el que més et convé segons el que vulguis fer.

Ja està, ja ho tinc tot, ja puc anar a navegar?  NOOOOOOOOOOOOO !!

Iniciar-se al mar:

  • Has consultat el parte meteorològic?? Una webcam de la zona a on vols anar per veure en temps real estat de la mar? Has consultat alguna estació meteorològica del club nàutic proper a on vols anar en temps real?
Es molt important saber la previsió del temps i si la tendència serà a millorar o a empitjorar, o si pot canviar la direcció del vent, si s'acosta una pertorbació, el clima pots canviar en qüestió de una hora o menys dràsticament i a més la meteorologia no es una ciència exacta, les previsions fallen !

El meu consell es que es molt millor la consulta a les estacions meteorològiques i/o webcams de la zona a on vols anar, ja que et donen dades reals i en directe de com està el temps en aquell moment, ho compares amb les previsions genèriques i et faràs una idea molt aproximada del que et pots trobar i la seva tendència a les properes hores.

Ja tinc el material, he vist que fa sol, no hi ha onades i no farà vent, ja puc navegar? VES CAP A LA PLATJA, PERÒ ABANS SEGUEIX LLEGINT....
  • Sortiràs sol? Has fet un curs previ? Tens un mínim de coneixements?
Sortir sol les primeres vegades, es una imprudència.
Sortir sense tenir unes nocions mínimes, es una imprudència.
La meva recomanació es que en el cas de lloguer, ho facis a un centre on comptin amb instructors que et donin les nocions bàsiques per palejar amb un mínim de seguretat, i que un cop a l'aigua, davant del mateix centre, embarca, desembarca, bolca si cal i prova de tornar a pujar, prova de remar, de girar, de frenar, i quan et sentis prou segur, llavors comences la excursió, si tens dubtes, desembarca i demana suport al instructor, ell t'ajudarà. A part els centres de lloguer sempre tenen un telèfon de contacte i una barca de rescat a punt, així que no surtis sense tenir el seu contacte per si el necessites.

En el cas de que hagis comprat el teu propi material, el més lògic es que prèviament ja haguessis fet un curs, o llogat, i s'entén que l'esport t'agrada i per això has decidit comprar el teu propi material, però si no tens els coneixements mínims o no et sents segur, igualment et recomano o que facis un curs a un lloc acreditat, o que facis les primeres sortides amb gent que en sàpiga més que tu per anar aprenent i agafant confiança.

  • Ja he fet un curs, se remar amb soltura i no he bolcat mai, soc un crac, ja puc sortir sol ?? NOOOOOOO !
 Diuen que qui no ha caigut mai en cavall, es que no sap muntar a cavall... no se si es veritat o no, però en el mon del kayak hi ha unes pautes que sempre hauries de tenir en comte !!

  • L'armilla salvavides es obligatòria per llei, fa calor i molesta a l'estiu, però es un suport vital bàsic d'ajuda a la flotació, no vagis sense ella. Hi ha armilles molt còmodes que ben ajustades no donen calor, no molesten als moviments de remar i maniobres habituals i pesen poc, així que no cal prescindir de ella, mai !
  • La pala (o rem) es un element físic, mecànic, es pot perdre, si navegues sol un leash de pala permet portar-la lligada amb una goma al kayak, però igualment es pot partir o trencar, si vas sol, una pala de recanvi desmuntable es casi imprescindible, sense pala, no vas enlloc ! (si es navega en grup amb que un de cada tres en porti una de recanvi, es la opció recomanada).
  • Si no bolques, fantàstic, però ningú es perfecte.... bolca, cau o tirat a l'aigua, automàticament tu estàs a l'aigua i no fas peu, i el kayak està de caps per avall, has de ser capaç de girar el kayak, buidar-lo d'aigua si cal, i tornar a embarcar sense fer peu, en aigües profundes. Si no ets capaç de fer això per tu sol i en un temps inferior als 2 minuts, no pots navegar sol, MAI ! Un flotador de pala, tècnica de esquimotatge i tècniques vàries de auto rescat et poden ajudar en aquestes situacions, però cal conèixer i practicar prèviament, no esperis a trobar-te en aquesta situació sense haver practicat o sense tenir el material necessari, ja que serà tard.
  • Sortir en grup no es garantia d'exit, si no hi ha algú que tingui més experiència, es a dir que un grup de 8 persones novells, son 8 persones en potencial perill, ja que si no saben com ajudar-te estaràs en perill tu i el que et vingui a socórrer. 

Planifica bé les teves sortides
  •  Es bo conèixer les zones per on surts, però a tots ens agrada la descoberta de nous llocs, si no coneixes una zona, abans l'has d'estudiar.
    • Analitza sobre plànol (Google Earth), estudiant les distàncies i els possibles punts de desembarc en cas d'emergència.
    • Porta sempre l'equipament adient segons la distància i el temps que calcules estar navegant (menjar, aigua, roba de sec, roba tècnica en cas de mal temps, elements de seguretat, botiquí, etc...)
    • Comunica a algú el lloc a on vas i l'hora de tornada aproximada.
    • Porta sempre un element de comunicació (mòbil, VHF marina) amb la bateria carregada i protegit de l'aigua, i portar a sobre !! (tancat a un compartiment estanc serveix de poc, l'has de portar tu ! )
    • Navegar sempre que sigui possible a prop de la costa o en paral·lel a ella a no més de 400/500 metres de distància de la línia de costa, sobretot si fa vent !

Bé, això es un resum bàsic del que jo recomanaria, tan si utilitzeu el kayak per passejar, fer excursió o travesses d'alguns dies o per pescar, heu de tenir uns coneixements que us permetin navegar amb confiança i seguretat, abans de gastar-se 300€ en una sonda, poder que inverteixis 150€ en un bon flotador de pala, una bomba de treure aigua, un rotllo de cinta americana o una pala de recanvi, que et serviran molt més que la sonda de pesca quan realment et facin falta, poseu sempre la vostre seguretat per davant de la comoditat.

Si un dia teniu mal de cap, mal de panxa, un lleu mareig o simplement la confiança us falla i no us trobeu a gust, us retireu cap a terra, i aquí no ha passat res, el fons del mar està ple de mariners valents, però n'hi ha molts més d'imprudents i negligents, els valents saben que una retirada a temps, sempre es una victoria.

El dia que entrem en detalls  de tot el que envolta al mon del kayak, n'hi ha per fer un llibre a fascicles, de moment el que us he deixat es el pròleg, però si heu llegit fins aquí i ho trobeu interessant us agrairé algun comentari o un m'agrada, i poder així m'animaré a escriure els fascicles poc a poc i amb detall, i amb l'ajuda d'aquells que en saben més, així aprenem tots.

Salut ! Ens veiem a mar ;-)


 


Llegir sencer ...

13 juliol de 2014

Travessa de Tossa de Mar a Sant Feliu de Guixols en kayak de mar per la Costa Brava

Divendres a quarts de 7 del vespre ens trobem a la platja de la Mar Menuda, a Tossa de Mar, preparem kayaks, equip per dormir i menjar, i embarquem en direcció Nord, fugint de la civilització per unes hores...
Cala Futadera arrecerada de Garbí encarada a Llevant

Un David sopant assentat al tronc mentre l'altre David escalfa l'escudella.

L'aventura sembla fàcil, però durant els 4 primers quilòmetres, cada cala està envaïda literalment, urbanitzacions, campings, xiringuitos o cales de fondeig massiu de boies i embarcacions, finalment trobem una cala solitària, sense accés per terra, per fi ! Desembarquem i encara hi ha un veí, un vaixell turístic fondejat amb una trentena de persones, música a tot drap i que sembla que cuinin una paella per personal, per sort acaben marxant, si no haguéssim marxar nosaltres, estem de sort !
Plantem el campament, sopem una mica, provo de pescar sense més sort que un llangardaix que retorna a l'aigua per voluntat pròpia, xerrem una estona esperant que la lluna s'aixequi, quan aquesta fa acte de presència intento fer algunes fotos....

La lluna que treu el cap darrera la cala

Ja la tenim aquí, preciosa quina llum !
Al matí ens aixequem i anem cap a Sant Feliu de Guixols, passem per Canyet, seguim cap al nord, trobem mar de fons de Llevant que no impedeix seguir però unes ràfegues de vent de Llevant ens posen en alerta, tenim 8 quilòmetres per tornar i si acabem el trajecte en seran 10, així que de moment parem a esmorzar en un lloc, que no era ni platja ni cala, bé es diu Cala Urgell, però eren com uns penya-segats amb pedres abaix on podies desembarcar anant amb compte de no estimbar-te, Parada i fonda per fer un àpat.


Saludeu !! Gràcies ;-)


Cala Urgell
Sortint de Cala Urgell sospesem continuar fins a Sant Feliu que està a 2 quilòmetres o tornar costejant i decidim desfer el camí intentant costejar, tot i que moltes roques i coves no les podíem visitar ja que el mar de fons impedia acostar-s'hi gaire.

Entrem a totes les cales i platges, a cala pola, on hi ha un camping, parem a fer un refresc, quan embarquem de nou em poso a pràcticar recolçaments mentre espero que en David entri, i sorpresa ! No se com bolco, cap problema, però es el primer cop que bolco involuntàriament i sense esperar-ho, giro el kayak buido aigua i cap a dalt, aquí no ha passat res i ara a més vaig ben fresc !
Continuem, a la cala següent (cala bona crec) hi ha un"xiringuito", però qui ha donat els permisos? SI està literalment a sobre l'aigua i el camí de ronda passa pel mig del bar, on s'ha vist? Continuant ja el trànsit de barques es constant, la preferència se la passen pel forro i has d'anar amb 1000 ulls per que no t'atropellin o no atropellar tu a ningú, ja que banyistes, paddle surf i tota mena d'arfectes apareixen a per tot, trobem en Quim i ens aturem tres minuts a xerrar.

Passem un últim freu abans d'arribar a Tossa i veig en David a davant que l'hi entra una onada per una escletxa entre les pedres i casi el rebot contra la paret, jo tot darrera ja entro sobre avís i també em desplaça però sense més conseqüències (surt al vídeo), arribem a Tossa a la platja de la mar menuda, tinc ganes de carregar i marxar, quan veig tan turisme em fa mal d'ulls.
Us deixo el vídeo amb una mica de perspectiva de la sortida:


Llegir sencer ...

9 juliol de 2014

En kayak de mar de Port de la Selva a Cala Prona en bona companyia

Els 5 companys en kayak sortint de Port de la selva
Després d'una setmana molt estranya amb un temps incert ara nord, ara sud, inclús amb aparició del Llevant al mes de Juliol que era un fet insòlit que feia molts anys que no succeïa, dissabte volíem anar al Cap de Creus, i així ho vam fer.


Varem quedar en David i jo, després es va afegir en Dani de la colla de Banyoles, que va aparèixer amb en Carlos un company de la seva colla, i ja dissabte un cop allà arriba l'Eduard amb en Martí, un matí que promet !

Sortim de la platja de Port de la Selva, enfilem cap a mar i sobrepassem el port, quan encara estàvem davant la platja del pas a dos minuts de port, observem un peix lluna, que al primer moment s'enfonsa i es torna esquívol, però després va pujar fins a superfície i els companys en van gaudir una estona, en aquell moment jo m'havia avançat una mica. Trobem un kayak que retorna a port i l'Eduard el saluda, son coneguts.

Sobrepassem la punta de la creu i cala tamariua quan observem uns burrets a l'aigua a un centenar de metres mar endins, però el vent es fluix i les ones no trenquen... crit de dofins ! Palegem ràpid i ferm cap allà, fan una segona tanda de salts i aquest cop es distingeixen bé les siluetes dels dofins, malauradament van molt ràpid direcció sud i ja no els podem veure més, la seva trajectòria es la mateixa que la nostre però ens superen en velocitat, un altre cop serà.

Seguim palejant i aquest cop l'Eduard era qui anava primer, tot de sobte en David, en Martí i jo que envoltàvem l'Eduard observem un peix volador,ha passat fregant a l'Eduard i ha volat casi 50 metres davant nostre, l'Eduard ens pregunta que us passa, que heu vist? Ell tot distret absort en els seus pensaments ni l'ha vist, l'hi comentem casi xoca amb el peix en vol ras i queda parat, llàstima !

Dofins davant de Llançà, foto d'en Gabri





A l'esquerra un grupet de dofins i kayaks davant de Llançà, van tenir més sort que nosaltres i van estar ben acompanyats duran casi una hora pels dofins.


Continuem passant les moltes cales que trobem, cala cativa, mitjà, fornells, torta corquell, aiguadolç i arribem a la part més complicada del trajecte, un lloc on l'aigua sempre està moguda, des de la punta blanca fins la punta del lleó passant pel cap gros les ones i el vent solen canviar de direcció i et trobes entre dues aigües amb tendències de mar i corrent diferents sumat als reflexes de les onades a les parets de pedra, però ho passem sense problemes per entrar a la badia que dona pas a una zona verge i salvatge del cap de creus.

En aquest punt l'Eduard, bon coneixedor de la zona i com una Viquipèdia mòbil del cap de creus, ens explica algunes formacions rocoses com la punta del lleó, els orígens d'aquesta formació del cap de creus des de que Pangea, el supercontinent, degut al moviment de les plaques tectòniques, va separar Àfrica d'Europa, procés que va ocórrer entre 100 i 200 milions d'anys endarrere.

Ens explica alguna anècdota local, ens diu que per la zona fa niu i cria l'Àguila Cuabarrada, i dit i fet, una estona més tard tenim sobrevolant els penya-segats sobre nostre una magnífica Àguila que pot assolir més de metre i mig d'envergadura, majestuós !

Voltem la illa de la galera, enfilant ja cap a cala prona, on arribem una estona després, la cala estava plena de gom a gom, envaïda per una colla de joves que hi feien nit, es banyaven i pescaven, alguns d'ells com deu els va du al mon. Esmorzem i fem una pausa, xerro amb algun dels joves per preguntar que han pescat durant la nit, tot saben que la resposta seria congres i alguna molla de roca, com així em confirma, i els aviso de que estiguin alerta amb les meduses que n'hi ha moltes petites però "matones" , d'una espècie de les més verinoses i que per la seva mida i color son difícils de veure, però la cala n'estava plena. Abans d'acabar la conversa els deixo anar el comentari de que si us plau abans de marxar ho deixin net i endreçat com ho han trobat, tot i que eren joves de l'Empordà i si s'estimen la terra no dubto que ho hauran fet, aquests refugis son un tresor que hem de mantenir, i que, a més, encara avui fan la seva funció de refugi per a pescadors i navegants de la zona, així que en cas d'acampar-ho o fer excursions, cal mirar de preservar-ho i deixar-ho net de deixalles per continuar gaudint i que compleixi la seva funció.

A la tornada, Eduard i Martí van directes de Prona a Cap Gros travessant la badia, la resta anem costejant passant pes les cales: Cala Serena, S'arenassa, Ravaner, Tavallera que es la més gran, amb aigua dolça i un refugi en males condicions, la petita cala del Talabre amb l'illa del Marquès i l'illa de la Galera al front, enfilem cap al Cap Gros i tornem amb un vent de sud que s'aixeca i ens empeny a estones, passar el cap gros ara es divertit i mogut ja que les onades arriben per totes bandes i naveguem entre un ball de bastons, un cop sobrepassat el cap gros i ja tapats de sud per les roques, la navegació es plàcida i el mar planer només apareguen el vent de sud quan sobrepassem alguna cala fonda i la muntanya deixa passar el vent acanalat amb força, però son fets puntuals i de poca durada.

Arribem a la platja sense entrebans, trobem l'Eduard i en Martí que s'estan hidratant amb una cervesa ben freda i ja tot recollit i acabem de fer petar la xerrada, un matí intens i distret, repetirem !

Dies després de fer la crònica, m'adono que de fotos i vídeo, aquest dia fatal, no m'hi vaig posar gaire, i els albiraments de dofins, l'àliga cuabarrada, el peix volador i els peixos lluna, o bé la càmera estava apagada o estaven massa lluny, em sap greu aquestes coses passen, tot i així he recuperat un vídeo curt i algunes fotos !






Llegir sencer ...